i Robert Gerhard i Ottenwaelder | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
música mús
Músic.
Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 — Cambridge, 5 de gener de 1970

De família suïssa per línia paterna i francesa per part de mare, s’educà en un ambient cultural català. Estudià amb W. Courvoisier a Munic (1914), amb E. Granados a Barcelona (1915-16) i especialment amb Felip Pedrell (1916-21), del qual heretà l’amor per l’antiga música hispànica. Gerhard anà a Viena i més tard, a Berlín per estudiar amb Arnold Schönberg (1923-25), i assimilà el llenguatge atonal i, posteriorment, el mètode dodecatònic, que fou el primer a introduir a Espanya. A partir del 1931 fou nomenat professor de música de l’escola normal de la Generalitat i treballà a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya.

Publicà obres musicals catalanes del segle XVIII; sis quintets d’Antoni Soler i l’òpera La Merope, de D. Terradelles. No conreà pas cap nacionalisme musical ja caducat, sinó que tractà els temes populars amb les tècniques musicals més avançades. La seva riquesa d’invenció és viva en les seves obres, que són interpretades a tot el món.

El 1939 s’exilià i s’instal·là a Cambridge, on col·laborà amb la secció de música del King's College. És autor de l’òpera en tres actes The Duenna (‘La Dueña’), amb text de Sheridan (1949, estrenada el 1992 al Liceu), i la sarsuela El Barberillo de Lavapiés, segons F.A.Barbieri (1954), els ballets Ariel (1936), Don Quijote (1941), Alegrías (1943) i Pandora (1944), les obres simfòniques Albada, Interludi i dansa (1937), Soirées de Barcelona (1938), Pedrelliana I i II (1941), Concert per a violí i orquestra (1944), Concert per a piano i orquestra de cordes (1952), Simfonia, per a gran orquestra (1953), Concert per a 8 (1962) i Concert per a orquestra (1964-65), les obres de música de cambra, dos trios amb piano (1918), Quintet, per a instruments de corda (1928), Sardana I per a cobla (1930), Sardana II, per a onze instruments de vent (1930), Sonatina, per a flauta sola (1950), Sonata, per a viola i piano (1950), Xacona, per a violí sol (1958), dos quartets de corda (1955, 1962), Nonet (1957), Hymnody (1963), Gemini, per a piano i violí (1966), Libra, per a sis intruments (1968), i Leo, per a deu instruments i percussió, les obres per a piano Dos apunts (1922), la suite Soirées a Barcelona (1938) i Tres capritxos (1950), les obres vocals amb piano L’infantament meravellós de Shaharazada (1918), Verger de galanies (1919) i Cante jondo (1951), i les obres vocals amb orquestra 7 Hai-Kai (1930), Sis cançons populars de Catalunya (1933), L’alta naixença del rei en Jaume (1933) i Cancionero, de Pedrell (1941).

Treballà també en el camp experimental: Col·lage (1960-61), per a orquestra i cinta magnetofònica. Escriví música per a La peste (1963-64), d’A. Camus, per a narrador, cor i orquestra. També escriví música per a nombroses obres teatrals i cinematogràfiques.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...