De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana. L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies: Germània Inferior i Germània Superior. Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica. Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus. Desfet a Teutoburg (9-10 dC), Germànic fou encarregat de venjar-lo. Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una gran colonització i explotació, i calgué limitar-se a la regió del Rin, que fou organitzada administrativament en temps de Domicià, amb la divisió provincial esmentada. Els emperadors flavis i antonins es dedicaren a la fortificació del limes o frontera, cosa que ha permès de conèixer arqueològicament una bona part de les variacions cronològiques i estilístiques de la ceràmica romana. Ja bastit el limes i sense el perill de les invasions, la Germània es romanitzà força i algunes de les seves ciutats assoliren un rang important dins la romanitat: Augusta Treverorum (Trèveris), amb la seva Porta Nigra, la basílica baiximperial i altres monuments, Colonia Agrippina (Colònia), Novaesium (Neuss), campament militar similar al de Saalburg. De fet, la urbanització germànica fou un fenomen d’origen romà, car no hi havia aglomeracions formant poble abans de la conquesta. Durant tota l’època romana, la Germània fou una província d’economia predominantment militar, amb poc treball deixat als indígenes. S'hi instal·laren industrials terrissers i vidriaires (Colònia), així com tèxtils (Trèveris), i fou una excel·lent via comercial nord-sud.