En foren capdavanters el pastor anglicà John N. Darby i el filantrop George Muller. Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística. Aviat es produïren les primeres divisions: Darby encapçalà els exclusivistes o tancats, sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, col·laboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner. Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui. Durant els primers anys de la Segona República assolí un discret creixement, el qual esdevingué més remarcable, a partir del 1945. El 1986, algunes de les “assemblees” de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.