germà de les Escoles Cristianes

m
Cristianisme

Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.

Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802. Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica. Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona (al carrer del Pont de la Parra). Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa. Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà de la Selva, Manlleu, Sant Feliu de Guíxols i Sant Hipòlit de Voltregà, la majoria amb germans catalans.

El 1893 entraren al País Valencià, amb la casa de Benicarló, seguida de l’Alcora (1929), Alcoi (1946), Paterna (1951) i València (1957), i el 1904, arran de l’expulsió de l’institut de França, a les Balears, on fundaren les cases de Palma (1904), Sóller, Binissalem, es Pont d’Inca i Maó (1905) sa Pobla (1907), Campanet i Alaior (1908), Alaró (1910), Manacor (1913), Llucmajor (1915), Andratx (1918) i Sineu (1923). El 1955 es creà la província lasalliana de València-Mallorca, que comprèn les cases de les Balears i les del País Valencià amb Terol (fundada el 1908), que abans havien pertangut a la província de Catalunya. El 1986 la província de Catalunya tenia 275 germans professos, 19 600 alumnes i 25 escoles, a Barcelona, Berga, Cassà de la Selva, Cambrils, Figueres, Girona, Manlleu, Manresa, Mollerussa, Montcada i Reixac, Palamós, Premià de Mar, Reus, Sant Celoni, Sant Martí Sesgueioles, Santa Coloma de Farners, la Seu d’Urgell, Tarragona, Torreforta i Viella.