Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva. Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc. La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos. Escriví Kerkhofbloemen (‘Flors de cementiri’, 1858) i Rjimsnoer om en om het jaar (‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897), entre altres; traduí The Song of Hiawatha, de Longfellow (fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie), i Fantasia, de Rubió i Ors.