i Domenico Ghirlandaio | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Domenico Ghirlandaio

Piero de Lorenzo de Mèdici , retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel Professional Photos
pintura pint
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Bigordi.
Florència, 1449 — Florència, 1494

Deixeble d’A. Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti (1472) i la capella de Santa Fina a la col·legiata de San Gimignano (1475). En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’A.Verrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes. Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església d’Ognissanti, les dues històries que pintà a la Capella Sixtina (1481) durant la seva estada a Roma (l’una, La vocació del sant Pere i sant Andreu , i l’altra, destruïda, era al lloc on Miquel Àngel pintà el Judici Final ), la seva activitat al Palazzo Vecchio de Florència (1482) i la decoració de la capella Sassetti de la Trinità, on destaca la taula l' Adoració dels pastors (1485), inspirada directament en Van der Goes. L’obra que resumeix el seu estil és la decoració de la capella major de l’església florentina de Santa Maria Novella (1485-90).

Col·laboració: 
ECE
Llegir més...