Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc. Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12. und 13. Jahrhunderts (‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’), complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença. Publicà moltes recensions de llibres catalans i col·laborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics. Fou membre corresponent de l’IEC (1974).