i Pere Gil i Estalella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Gil i Estalella

ensenyament enseny i teologia teol
Mestre en arts i doctor en teologia.
Reus, Baix Camp, 1551 — Barcelona, 1622

Jesuïta, fou rector dels col·legis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural (Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya), escrita el 1600 i inèdita fins el 1949. És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat de Catalunya, Historia de Ntra. Sra. de Montesión de la Compañía de Jesús de la Ciudad de Mallorca, Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya i Vida de la mare Estefania de la Concepció Rocabertí, carmelita descalça, totes inèdites i la darrera destruïda el 1936. Publicà Memorial i advertències del molt iltre. i reverendíssim Sr. D. Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona (Barcelona 1598), Modo d’ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (Barcelona 1604) i Officium Sanctorum Episcopatus Barchinonensis et Urgellensis. Traduí del llatí al català el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un interessant pròleg, on justifica la necessitat de la versió catalana pel fet d’ésser l’única llengua parlada i entesa al país.

Col·laboració: 
JIg
Llegir més...