i Jaime Gil de Biedma Alba | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaime Gil de Biedma Alba

poètica poètica
Poeta.
Barcelona, 13 de novembre de 1929 — Barcelona, 8 de gener de 1990

El 1959 publicà Compañeros de viaje, que s’inscriu dins l’anomenada poesia social; de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus (1965), Moralidades (1966), Poemas póstumos (1968), Las personas del verbo (1975) i El pie de la letra (1980). Com a crític publicà Cántico: el mundo y la poesía de J. Guillén (1960) i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica (1955). Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo (1974), on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació intel·lectual dels anys cinquanta, completat amb la publicació pòstuma de Retrato del artista en 1956 (1991).

Llegir més...