i Editorial Gustau Gili | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Editorial Gustau Gili

arts gràfiques gràf
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona 1906 - 1992), i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra (Barcelona 1935 - 2008), al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti. Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullmann (14 volums, 1928), i el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942); féu la primera edició de les obres completes de Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè. Posteriorment s’orientà a l’edició de llibres d’art, edicions per a bibliòfil i, des de finals de la dècada dels anys seixanta s’ha centrat sobretot en llibres d’arquitectura, matèria sobre la qual ha impulsat diverses col·leccions (Arquitectura y crítica, Materiales de la ciudad, Tecnología y sociedad), amb la col·laboració d’arquitectes com Manuel i Ignasi de Solà-Morales i Ignasi Paricio, entre d’altres. Posteriorment ha afegit al seu catàleg col·leccions dedicades a la fotografia i a la moda. És present amb empreses filials i delegacions a Llatinoamèrica des dels anys seixanta, especialment a Mèxic, on a mitjan anys vuitanta hom inaugurà una nova seu. D’aquests anys daten també les primeres publicacions en anglès. Des del 1997 edita 2G. Revista Internacional de Arquitectura. Des del 1960 té la seu en un edifici de Barcelona obra de Joaquim Gili i Francesc Bassó, del Grup R, que meresqué un premi FAD el 1961.

Llegir més...