Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951. Deixeble directe del seu pare en l’especialitat urològica, amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya. El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit (1988). El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò entre els especialistes.
Com a metge desenvolupà la carrera professional a l’Hospital Clínic de Barcelona, on des del 1973 fou director de l’Escola d’Urologia. Jubilat el 1987, continuà la tasca assistencial en diverses institucions sanitàries, entre les quals la Clínica Teknon. Entre d’altres, hom li deu la utilització del còlon sigmoide en les enterocistoplàsties i també fou el primer uròleg que efectuà a Catalunya la substitució de la bufeta cancerosa per un empelt sigmoidal suturat a la uretra membranosa i el primer a dur a terme un trasplantament renal (1965), en col·laboració amb Antoni Caralps i Riera. Ajudat per un equip de vint-i-cinc especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona, feu el primer trasplantament mundial de testicle humà (desembre del 1978), i en col·laboració amb Laureà Fernández i Cruz, el primer trasplantament estatal de pàncrees i ronyó (febrer del 1983). A banda, el 1981 dissenyà i dugué a terme l'exploració radiogràfica intraoperatòria del ronyó.
Fou també pioner en els camps de la cirurgia renal amb hipotèrmia, cirurgia renal amb circulació extracorpòria, per a malalties tumorals, vasculars i congènites, i en la microcirurgia en urologia. Autor de més de noranta pel·lícules científiques, rebé la medalla d’or en el primer Congrés Mundial de Cinema Científic. També va rebre les medalles Narcís Monturiol (1986) i Josep Trueta (1999) de la Generalitat de Catalunya, així com la medalla Francisco Díaz de l’Associació Espanyola d’Urologia (2002) i el Distinguished Career Award de la Societat Internacional d’Urologia (2009). Fou membre numerari de les acadèmies catalana (1981) i espanyola (2008) de medicina. Destacà també en la modalitat esportiva de tir al plat, en la qual fou campió de Catalunya (1945) i d’Espanya (1946 i 1947), entre altres trofeus.