i Francesc Gimeno i Arasa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Gimeno i Arasa

Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
pintura pint i dibuix dib
Pintor i dibuixant.
Tortosa, Baix Ebre, 1858 — Barcelona, 1927

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa. El 1880 s’instal·là a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics. Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes. Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII (Velázquez, sobretot). De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà. Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es col·locà de nou com a pintor decorador de portes i parets; hom atribueix aquest canvi d’actitud a problemes personals i a la seva decisió de prescindir de qualsevol mena de mecenatge que no fos el reconeixement espontani de la gent. Solitari i reservat per temperament, durant vint-i-cinc anys es mantingué apartat de l’ambient artístic, i passà moltes privacions, però no deixà mai de pintar i dibuixar les estones lliures; precisament a aquests anys pertanyen algunes de les seves millors obres: El nen i el gos (1891; col·l J. Sala, Barcelona), Vallcarca (1898), Un poble empordanès i Dia de mercat a Torroella de Montgrí —o Portal de Santa Caterina— (totes tres al Museu d’Art Modern de Barcelona). També es presentà en algunes exposicions: a Barcelona ho féu els anys 1891, 1894 (aconseguí diploma honorífic), 1896 i 1898, i el 1904 (també amb menció honorífica) a l’exposició nacional de belles arts de Madrid. El 1915, per la insistència de Josep Dalmau, Ignasi Mallol i Romà Jori, féu, a les Galeries Dalmau de Barcelona, la seva primera exposició individual, en la qual retrobà un amic d’adolescència, Francesc de P. Bedós, metge establert a Sabadell, que el protegí. Des d’aleshores féu llargues estades a Sabadell, on pintava contractat per diferents persones. D’aquesta època són La mare de l’artista (1915), Autoretrat amb boina (1917), ambdós al Museu d’Art Modern de Barcelona, molts paisatges dels voltants de Sabadell i alguns de Mallorca, on es desplaçà enviat per F. Armengol. Els darrers anys de la seva vida participà en diverses exposicions; individualment ho féu el 1917 al Saló Goya de Barcelona i a Begur. La seva obra, que difícilment pot ésser inclosa dins un corrent pictòric determinat, es caracteritza per un realisme molt personal, de trets impetuosos i enèrgics, expressat amb una paleta rica mitjançant pinzellades ràpides i texturades. Trobà els temes dels quadres amb figures —moltes de les quals en interiors contrastats— i dels paisatges exuberants i sovint lluminosos (alguns dels quals enfosquits amb el temps, perquè foren pintats amb materials de poca qualitat, que ell mateix es preparava) en la seva realitat quotidiana: la família, ell mateix —se'n conserven molts autoretrats—, Barcelona i rodalies, la Costa Brava, etc, temes que també són els dels seus nombrosos dibuixos.

Col·laboració: 
NCC
Llegir més...