El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago. Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene (1867, primer titular) i de clínica quirúrgica (1871) i, des del 1892, degà de la facultat de medicina. Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem. Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme. Fundà les revistes La independencia Médica (1896) i la Revista Frenopática Barcelonesa (1881). Escriví tractats de frenopatologia, dermatologia i un Curso de higiene privada y pública i traduí, amb Robert, la patologia cel·lular de Virchow. Conreà també la literatura d’humor i de ciència-ficció (Un viaje a Cerebrópolis, 1884, i Misterios de la locura, 1890).
Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Metge.