i Ginebra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ginebra

Nom francès deGenève (fr)
Ciutat
Suïssa
Nom francès deGenève (fr)
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
Població: 
188.234 h
[est. 2012]

El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts. A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt; és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos (Rue de la Cité, Grand Rue). Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives. Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional; és seu de diversos organismes internacionals com la GATT (des del 1994 Organització Mundial de Comerç), EFTA, serveis europeus de l’ONU, centre europeu de recerques nuclears, etc. És un centre financer de primer ordre. La indústria és diversificada: rellotges, joieria, instruments científics, maquinària elèctrica, indústria química, alimentària i de la confecció. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Université de Genève, fundada el 1559.

Entre els monuments principals es destaquen les esglésies de Sant Pere —la catedral (s. VI), reconstruïda als s. XII-XIII i amb la façana completada el s. XVIII—, de Santa Maria Magdalena (s. XIV-XV) i de Sant Gervasi (s. XV), el palau Turrettini (1620), el de justícia (1707-12), el del Rath (s.

El Palau de les Nacions Unides, a Ginebra
© B. Llebaria
XIX) i el de les Nacions Unides (s. XX). Poblada dels al·lòbroges, ocupada i fortificada per Cèsar durant la campanya contra els helvecis (58 aC), Ginebra passà, successivament, a poder dels burgundis (s. V), dels francs (534), de Lotari (843), del regne de Borgonya (879) i de l’imperi Germànic (1033). La seva burgesia, enriquida pel desplaçament de les rutes comercials a causa de la guerra dels Cent Anys, tractà d’emparar-se del govern municipal, fet que l’enfrontà amb el seu bisbe i amb la casa de Savoia, senyora de la ciutat des del 1401. Amb l’ajut de Friburg i de Berna, els ginebrins expulsaren el bisbe (1533), adoptaren la reforma protestant (1535) i rebutjaren repetidament les hosts del duc de Savoia, que fins el 1603 refusà de reconèixer-ne la independència. Calví, que la governà del 1541 al 1564, i Théodore Beza, fundador de la famosa Acadèmia (1559), contribuïren a fer-ne el centre intel·lectual del protestantisme. Unida a França des del 1798, el 1815 s’adherí a la Confederació Helvètica. Des que Henry Dunant hi establí la Creu Roja (1864), ha estat elegida seu de nombrosos organismes internacionals, com el de la Societat de Nacions (1920), substituïda el 1946 per la delegació europea de l’ONU.

Col·laboració: 
RAs / MAr
Llegir més...