i Salvador Giner i de San Julián | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Salvador Giner i de San Julián

Sumari de l’article

Salvador Giner i de San Julián
© IEC / Jordi Pareto
sociologia sociol
Sociòleg.
Barcelona, 10 de febrer de 1934

Formació i carrera docent

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, master i doctorat en sociologia per la Universitat de Chicago (1968), doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i postgrau a la Universitat de Colònia. Ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1958-59 i 1964-65), catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat Brunel West London (1979-87) i de sociologia a la Universitat de Barcelona des de 1989. Director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (1988-97), al  Consell Superior d'Investigacions Científiques . Catedràtic visitant a la Universitat de Yale (1980-81), Kings’s College, Cambridge (1964-65). Professor a les Universitats de Lancaster, Reading i Puerto Rico. Professor de Ciències Socials a la Universitat Catalana d'Estiu ( Prada de Conflent, 1969-76).

Trajectòria acadèmica

Membre fundador i primer president de l’ Associació Catalana de Sociologia (1978-81), filial de l’ Institut d'Estudis Catalans , del qual és president des del 2005, càrrec per al qual fou reelegit l’any 2009. Al juny de 2013 Joandomènec Ros fou elegit per a substituir-lo en el càrrec a partir del setembre, en finalitzar el segon mandat.

Ha estat editor, des de 1991, de la Revista Internacional de Sociologia , director associat d' International Sociology (1987-90) i membre del Consell de redacció de Sociology (1982-86) i del European Journal of Social Theory (1997). Des del 1998, dirigeix el projecte Internacional Ulysses sobre canvi ambiental impulsat per la Unió Europea. Ha estat considerat pioner en el desenvolupament de la sociologia a l’Estat espanyol i a Catalunya. Ha estat també director de l’Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona (2004) i del Report de la recerca en ciències socials (IEC, 2004).

Obra

Els seus interessos científics han estat dirigits a la teoria social i la seva història, l’estudi macrosociològic de les societats avançades, amb atenció especial a l’Europa meridional i Catalunya, el coporativisme, la societat civil, la governabilitat, la filosofia moral i la sociologia de la cultura i les creences.

Ha publicat, entre d’altres obres, Historia del pensamiento social (1967); Sociología (1969); Contemporary Europe: Class, Status and Power (1970); Contemporary Europe: Social Structures and Cultural Patterns (1971); L’Estructura social de la llibertat : un assaig sobre la societat moderna (1971), Mass Society (1976); The Social Structure of Catalonia (1980); Comunió, Domini, Innovació (1985); El destino de la libertad (premi Espasa d’assaig 1987), Carta sobre la democracia (1996); Sociologia (1998); Los españoles (2000); Teoría sociológica clásica (2001), Carisma y razón: la estructura moral de la sociedad moderna (2003), Ciudadanía, desigualdad social y Estado de Bienestar (2003), El futuro del capitalismo (2010) i El origen de la moral (2012).

Com a coautor, cal esmentar La Governabilitat i l’esdevenidor de les societats modernes (1990); Religión y sociedad en España (1993) ;   Las formas modernas de la religión ; La sociedad corporativa (1990) y el corporativismo en España ; L’interés comú (1990);  España: sociedad y políticaLa cultura de la democracia: el futuro (2000), S ociology in Spain ; La cultura catalana: el sagrat i el profà ; La governabilitat (1993); Manual de Civisme (1998); Diccionario de sociología (codirector, 1999) i La societat catalana (director i coautor, Premi del Col·legi d’Economistes, 2000).

Premis

El 1995 obtingué la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 el premi de sociologia i ciència política en reconeixement a la seva trajectòria.

Llegir més...