i Alfred Giner i Sorolla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Alfred Giner i Sorolla

Bioquímica
Alfred Giner i Sorolla
© Fototeca.cat
bioquímica bioq
Bioquímic, farmacòleg i professor investigador.
Vinaròs, Baix Maestrat, 23 de setembre de 1919 — Vinaròs, Baix Maestrat, 7 de febrer de 2005

Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), on també es doctorà i hi fou professor auxiliar. El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona. Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics. El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research. Es doctorà en bioquímica per la Universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la Universitat de Cambridge, Anglaterra (1960). Més tard, tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaigs de fàrmacs quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca i professor. A partir del 1983 es dedicà a la docència i a la recerca a la University of South Florida College of Medicine Immunopharmacology Program, de Tampa.

Estudià també l’evolució prebiològica i la gènesi de la vida. Des del 1962, i durant molts anys, participà com a professor i conferenciant a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. També des del 1982, participà en la Societat de Física i Química de l’Institut d’Estudis Catalans. Col·laborà en diverses trobades de científics dels Països Catalans i participà en els congressos de metges i biòlegs en llengua catalana. També estigué present en els col·loquis de la North American Catalan Society, especialitzant-se en la història dels científics catalans a l’Amèrica del Nord. De la seva producció científica, a banda de nombrosos articles destaca, com a coautor, de Quimioteràpia antineoplàstica (1976). Els seus interessos humanístics donaren lloc a assaigs de divulgació científica i reflexions sobre la ciència: Un nou gènesi. A l’entorn dels orígens (1983), L’ombra i els somnis (1993), Els fets dels temps (1997) i Orígenes. Del big bang al tercer milenio (1999). Es dedicà també a la poesia i publicà els reculls Dol duen les flames, Al·legòriques (1973), Amunt i avall (1980), recollits a Obra poètica (1994), al qual seguiren Galàxies. Poesies de l’espai-temps (1995) i Indrets de l’ànima (1998); en feu recitals en llengua catalana a Cambridge (Massachusetts), Nova York i Tampa.

Data de revisió: 
2018-11-30
Llegir més...