Autor d’un tractat d’arquitectura. Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona (1814?), on féu els plans del Cementiri Vell (1818), hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal; també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821. La seva obra, escassa i en part desapareguda (un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri), es caracteritza per la seva harmonia i originalitat; conté elements grecs, romans i egipcis, molt criticats per A.Cellers. Fou vicecònsol de Toscana a Barcelona.