i Ginestar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ginestar

Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Població: 
1.066 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Situació i presentació

El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet. A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera (al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte) i Miravet (al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu). El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional. El sector NW forma part de l’horta riberenca, mentre que una franja al llarg de la banda oriental, i al SE, correspon a les darreres elevacions de la serra de la Creu, el sector més accidentat de la qual és dins el municipi veí de Tivissa. El termenal amb aquest passa per una línia d’altituds entre els 167 i els 120 m, línia que és travessada per diversos camins antics: el de Ginestar a Tivissa, el de l’Ametlla, el de Biscorn i d’altres. El territori és solcat per diversos barrancs, de traçat curt i irregular, entre els quals destaquen el barranc de Gafolls, el dels Comuns i el de Sant Antoni.

La vila de Ginestar, cap de municipi, és l’únic nucli de població agrupada del terme, que inclou, a més, l’ermita de Sant Isidre. Travessa el terme la carretera C-12 entre Amposta i Lleida, que segueix el traçat de l’Ebre i que riu amunt, a l’altura de Móra la Nova, enllaça amb la N-420 de Tar-ragona a Gandesa. Al sector on aquesta carretera passa més a la vora del riu, hi ha un pas de barca fins a les Illetes, des d’on una carretera duu a Miravet, i d’allí, a Benissanet i al Pinell de Brai.

El lloc de Ginestar, conquerit en temps de Ramon Berenguer IV, a mitjan segle XIII, pertanyé als dominis dels templers i a la comanda de Miravet. Els templers atorgaren al que aleshores s’anomenava mas de Ginestar una carta de poblament l’any 1206. Quan foren suprimits els templers, Ginestar, i altres possessions de l’orde, passà als hospitalers. El lloc, que al segle XIII fou afectat per les lluites entre els templers i els Entença, al llarg de la història ha sofert diverses riuades de l’Ebre. Es recorden especialment les dels anys 1617, 1787 i 1907. La vila, prop del front de guerra de la batalla de l’Ebre, sofrí força danys el 1938.

La població i l'economia

El primer fogatjament de població (ginesterols o ginesterals) data del 1553, ja que anteriorment eren inclosos en les xifres globals de les cases ta-xa-des de la castlania d’Amposta, dels hospitalers. Aquest any hi havia 78 focs. El 1718 hi havia 210 h. Al llarg d’aquest segle i del següent, d’una gran prosperitat agrària sobretot gràcies a la vinya, la demografia augmentà considerablement. El 1860 es registraren 1 292 h per a tot el terme, la majoria dels quals a la vila. El cens del 1900 registrà 1 715 h i el de 1936 en comptabilitzà 1 532, xifra que marca el començament d’un descens demogràfic continuat. El 1940 hi havia 1 426 h i 1 408 el 1950. El 1970 hi havia 1 098 h, el 1981 n'hi havia 948 i 884 el 1991. El 2001 la població havia descendit a 835 h, però el 2005 la població creixé a 950 h.

La dedicació tradicional i la base de l’economia del terme és l’agricultura, predominantment de secà, tot i que part de la població es trasllada a a treballar a les indústries i serveis de municipis com Móra d’Ebre o Móra la Nova i treballa la terra a temps parcial. El conreu principal és l’olivera, seguida de l’ametller i la vinya. S'han incrementat força les extensions de regadiu, que se centren en el cultiu de fruiters, principalment presseguers i pereres. L’aviram representa el sector ramader més desenvolupat, seguit del porcí. Es mantenen alguns ramats de cabres i ovelles. La Cooperativa Agrícola de Ginestar, fundada el 1918 i amb una caixa rural creada el 1965, comercialitza l’oli, el vi i la fruita, juntament amb altres empreses privades familiars. Alguns pagesos de l’illa de Putxó són afiliats al FARE (Fruticultors Associats de la Ribera de l’Ebre).

Hi ha petites empreses del sector agroalimentari, de la iluminació i la construcció. És tradicional encara l’artesania de la canya (fabricació de cabassos). En altres temps també ho fou la terrisseria, que ha anat desapareixent. Hi ha mercat setmanal el divendres.

La vila de Ginestar

La vila de Ginestar (26 m d’altitud), és davant el banc de sorra deixat per l’Ebre i anomenat l’Illa. El nucli antic és on conflueixen els carrers de Sant Antoni, del Borró, el Carrer Nou i el Carrer Ample, on hi ha l’ajuntament. Al centre de la vila es dreça l’església parroquial de Sant Martí, edifici del segle XVIII de tres naus, amb cúpula sobre el creuer i campanar de torre inacabat. Dins el nucli es conserva encara, molt malmesa, l’antiga església parroquial d’una nau coberta amb volta seguida apuntada i de traçat irregular.

Ginestar celebra la festa major per Sant Martí, el segon diumenge de novembre. Altres festes pròpies de la vila són la de Sant Isidre, el 15 de maig, durant la qual es passa el dia a l’ermita dedicada a aquest sant, tot fent un dinar de germanor.

Altres indrets del terme

Prop de la vila, a migdia, hi ha l’ermita de Sant Isidre, datada l’any 1617, d’una nau coberta amb volta de llunetes entre arcs torals i capelles entre els contraforts. Tot l’interior és decorat amb pintures murals de la fi del segle XVIII amb temes ornamentals. Prop del límit de ponent hi ha les ruïnes de l’ermita de Sant Vicent.

A menys d’un quilòmetre al SE de la vila de Ginestar, a la dreta del barranc de Gàfols, vora el lloc on aquest desguassa a l’Ebre es troba un important jaciment arqueològic en el qual s’ha descobert l’estructura d’un petit poblat format per un mínim de 13 recintes separats per 3 carrers de traçat rectilini, amb una tècnica de construcció que permet datar el jaciment entre el 590/580 aC.

Al límit amb Rasquera, en la partida de les Sorts, prop de la riera del Comte, hi ha un altre important jaciment de superfície d’indústries lítiques prehistòriques, jaciment que s’estén també al terme veí de Rasquera on rep el nom, per la partida on es troba, de les Pedres. A Ginestar hi ha una làpida romana del segle II, amb una inscripció. Es conserva al Museu Municipal de Tortosa.

Llegir més...