Giovanni di Paolo

(Siena, aprox. 1400 — Siena, aprox. 1482)

Pintor senès.

Format amb els pintors de la sagristia de la catedral de Siena i amb di Bartolo, com ho demostren les dues taules amb la figura de Crist conservades a la Pinacoteca Nazionale de Siena, el Políptic Pecci (1425, escampat en diverses col·lecions) i la Mare de Déu (1440, Museum of Fine Arts, Boston). El seu estil evolucionà en contacte amb l’obra de P. Ucello i G. da Fabriano. A aquest segon període corresponen el Políptic (1445, Galleria degli Uffizi) i el Judici Universal (1460, Pinacoteca Nacionale, Siena). El seu estil es caracteritza per una certa ingenuïtat i una definida irrealitat.