i Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez

Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
art art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle .
Barcelona, 3 de setembre de 1944

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya).

Ha estat professor de l’Escola de Disseny Elisava (1966-73), de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-87) i de la Facultat de Belles Arts de la UB (1979-80), i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-87), director gerent de la Fundació Caixa Catalunya (1987-89), director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1989-1994), creador i director de l’Espai Gaudí de la Fundació Caixa Catalunya (1995-2000), comissari general de l’Any Internacional Gaudí (2002), membre del Real Patronato del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2003-05) i director científic de l’Istituto Europeo di Design Barcelona (2004-07). Fou també president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (1981-91) i vicepresident de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (1980-83). Ha organitzat nombroses exposicions. La seva activitat en el comissariat d’exposicions i esdeveniments culminà amb el seu nomenament, el 1999, com a comissari general de l’Any Internacional Gaudí Barcelona 2002 i, posteriorment, de l’Any Internacional Dalí (2004).

S'ha especialitzat en el coneixement dels corrents artístics contemporanis, les activitats artesanals, el disseny gràfic i industrial i la crítica arquitectònica. Crític d’art al setmanari Destino (1966-76), responsable de la secció d’art del diari Avui (1976-82) i director de la revista Batik (1973-78), és coautor de Cataluña II (1978), Argenters i joiers de Catalunya (1986) i coordinador del Llibre blanc del disseny gràfic a Catalunya (1985). Així mateix, és autor de L’art català contemporani (1972), Plateros y joyeros de Cataluña (1985), Dalí, un artista multidimensional (1990), Joan Miró i el Camp de Tarragona (1994), La Pedrera. Arquitectura i història (1999), Crítica i crítiques. Escrits d’art (Eumo, 2005), Cartells de la col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil (2006), quatre volums de Cartells Catalans (2007, 2008, 2009 i 2010), editats per Enciclopèdia Catalana, el primer dels quals, Del Modernisme a l’Exposició Internacional del 1929 , rebé el 2007 el premi al millor llibre editat del Ministeri de Cultura espanyol, i La Barcelona de Català -Roc a (2008, amb text de Carlos Ruiz Zafón).

El 1991 fou nomenat membre de l’Academia de San Fernando, el 2003 rebé el Premi Nacional de cultura per la seva tasca com a comissari de la mostra “Gaudí. Art i disseny” i l’any 2013 fou condecorat amb la Creu de Sant Jordi.

Llegir més...