i Annie Girardot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Annie Girardot

cinematografia cin i teatre teat
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
París, 25 d’octubre de 1931 — París, 28 de febrer de 2011

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho féu al cinema. És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pel·lícules. Hom pot destacar de la seva abundant filmografia: Rocco e i suoi fratelli (1960), de Luchino Visconti; La donna scimmia (1963), de Marco Ferreri; Le belle famiglie (1964), d’Ugo Gregoretti; Trois chambres à Manhattan (1965), de Marcel Carné; Vivre pour vivre (1967), de Claude Lelouch; Un homme qui me plaît   (1969), de Claude Lelouch; Traitement de shock (1972), d’Alain Jessua; Les Feux de la Chandeleur (1972), de Serge Korber; Docteur Françoise Gailland (1976, César a la millor actriu principal el 1977), de Jean Louis Bertucelli; La zizanie (1978), de Claude Zidi;  L’ingorgo - Una storia impossibile (1979), de Luigi Comencini; On a volé la cuisse de Jupiter   (1980), de Philippe de Broca; La Revanche (1981), de Pierre Lary; Partir, revenir   (1985), de Claude Lelouch; Il y a des jours... et des lunes (1990), de Claude Lelouch; Merci la vie (1991), de Bertrand Blier; Les misérables (1995), de Claude Lelouch; Les Bidochon (1996), de Serge Korber; Préférence (1998), de Grégoire Delacourt; La pianiste (2001, César a la millor actriu secundària 2002), de Michael Haneke, i Caché (2005), també sota la direcció de Haneke.

Llegir més...