Fill d’Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal. Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L’hereu del molí (1897) i Pel maig (1898), totes en la línia del ruralisme vuitcentista. El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any (íntimes) (1902). El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli (1925), novel·la curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint. També es dedicà a la traducció: Shakespeare (Tot va bé si acaba bé, 1909), Dickens (Càntic de Nadal, 1910) i Reymont (Los campesinos, 1927). El 1926 publicà Les presons de Barcelona, de caràcter històric i social.