Començà publicant poesia (Ha llegado el invierno y tú no estás aquí, 1945). Amb Los cipreses creen en Dios (1953), Un millón de muertos (1961) i Ha estallado la paz (1966) —traduïdes al català i a d’altres idiomes— formà un ambiciós cicle novel·lístic amb el qual pretengué reflectir amb objectivitat l’ambient social i polític des de la Segona República Espanyola fins a la postguerra. Publicà altres novel·les, com Un hombre (premi Nadal, 1946), La marea (1949), Los fantasmas de mi cerebro (1959), Mujer, levántate y anda (1962), Todos somos fugitivos (1966), Condenados a vivir (premi Planeta, 1971), Cita en el cementerio (1983) i El apocalipsis (2002), entre d’altres. Escriví també llibres de viatges com Personas, ideas, mares (1963), El Japón y su duende (1964), En Asia se muere bajo las estrellas (1968), El escándalo de Tierra Santa (1977), d’enquesta, com Cien españoles y Dios (1969) i Cien españoles y Franco (1979) en col·laboració amb Rafael Borràs, de reportatge, Don Juan de Borbón (1968), i dels reculls d’articles Gritos del mar (1967) i Gritos de la tierra (1970).