Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb J.L. Arilla, la Copa Galea (1958) i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl. Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó (1965) i la medalla d’or als Jocs Universitaris (1967), i fou campió de Catalunya en tres ocasions (1962, 1969, 1971). Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia (1968). Guanyà un títol de l’ATP: el de Shreveport (1975), fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati (1971). En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria formant parella amb Manuel Orantes. Disputà un total de 69 partits de la Copa Davis entre el 1965 i el 1976, i fou finalista en dues edicions (1965, 1967).