i Gisclareny | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gisclareny

Municipi
Berguedà
Gisclareny (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà; comprèn la vall alta del Bastareny i una part del vessant esquerre del riu de Saldes, que forma el límit S del terme.
Població: 
34 h
[2009]
Extensió: 
36 km2

Situació i presentació

Per l’E i N limita amb Bagà; pel S amb Guardiola de Berguedà; pel N amb la Baixa Cerdanya (termes de Bellver i Montellà i Martinet), i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes.

El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny. A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser. Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases. La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme, que eren antigament les més poblades.

El terme de Gisclareny inclou, pel N, una part de la serra de Cadí (pics de Comabona i coll de Tancalaporta, amb el vessant meridional de la ser ra de la Moixa), amb altituds que oscil·len entre els 2 000 i els 2 500 m. Pel S, inclou també una bona part de l’anomenada serra de Gisclareny, partió d’aigües entre les conques del Bastareny i el riu de Saldes, amb una altitud entre 1 000 i 1 600 m. Dins el terme municipal hi ha la Dou o fonts del Bastareny. També hi ha les fonts de Coll de la Bauma i del Pou.

La població i l'economia

La població (gisclarenyesos) no ha estat mai gaire nombrosa: al segle XIV només hi havia 6 focs a l’entorn del castell i 4 a Sant Martí del Puig. Al segle XVI continuava havent-hi només 6 focs a Gisclareny i al principi del segle XVIII hi havia 78 h, mentre que a Sant Martí del Puig se'n comptaven 60, segons el cens del 1718; setanta anys més tard la població de Gisclareny arribava als 439 h i els de Sant Martí romanien estables (60 h). Al segle XIX hi hagué encara un lleuger increment (511 h a tot el terme, l’any 1857), però després d’aquest any s’inicià la decadència: 364 h el 1877; 225 h el 1900; 169 h el 1920; 136 h el 1950; 50 h el 1970; 21 h el 1981, i 28 el 2001. L’any 2005 hi havia 36 h.

El 80% de l’extensió total del terme és ocupada per pasturatges i boscos de pi en els quals predomina el pi roig. Així, doncs, les explotacions agrícoles són molt reduïdes, pràcticament totes de secà, i es dediquen a farratge, blat de moro i horta. La ramaderia és bàsicament bovina.

La caseria de Gisclareny

La caseria de Gisclareny (1 339 m), que es troba bastant a prop del límit meridional del terme, és situada a la dreta del torrent homònim (afluent del riu de Saldes). No és pròpiament un nucli perquè la població és totalment disseminada. Presenta una estructura de veïnats dispersos (el Roser i Berta) prop de les esglésies de Sant Miquel de Turbians i de la Mare de Déu del Roser. Aquesta darrera és l’església parroquial, i amb unes quantes cases, forma la plaça del Roser, on és l’ajuntament. Les cases són les típiques de pagès d’alta muntanya: les parets són de maçoneria i s’obren a l’exterior amb grans balconades i pallisses de fusta. Moltes cases s’han restaurat per tal de servir de segones residències, i el poble recupera a l’estiu una població temporal força elevada.

El nom de la vila de Gisclareny apareix esmentat per primer cop l’any 1051. El lloc era, bàsicament, el castell de Gisclareny amb alguna casa pròxima. Pertanyia a la baronia de Pinós des de la formació d’aquesta i, com la resta dels seus territoris, acabà passant als ducs d’Alba al segle XVI.

L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny és situada damunt d’un turó que domina tota la vall de Saldes i Gisclareny i les restants cases del poble disseminades. Probablement fou l’església del castell de Gisclareny, documentat ja al segle XIII, però en l’actualitat correspon a una construcció barroca del segle XVII. És de planta quadrada, amb tres naus altes i estretes, separades per pilars de base rectangular. Les naus són cobertes per una volta apuntada, però els arcs laterals són de mig punt, i també ho és l’arc triomfal original. El presbiteri és quadrat i l’interior conserva la decoració neoclàssica del segle XVIII. L’església té, a la banda N, un campanar de torre. Prop de l’església hi ha la casa de l’ajuntament i la vella rectoria, amagatall dels bandolers dels segles XVIII i XIX, avui restaurada com a segona residència.

La festa major de Gisclareny se celebra el primer diumenge d’octubre, festivitat del Roser. El 15 de març es fa la festa de Sant Isidre, el diumenge pròxim al 8 de març l’aplec a l’ermita de Sant Miquel de Turbians, i l’11 de novembre l’agrupació d’amics dels monuments de Bagà organitza la festa de Sant Martí del Puig.

Altres indrets del terme

Aproximadament un quilòmetre i mig a l’W del poble de Gisclareny, hi ha l’església de Sant Miquel de Turbians, que havia estat parròquia. El lloc de Turbians que li donà el nom ja consta en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. L’església és romànica. Té una nau única, ampla i sense absis (probablement suprimit per alguna reforma). La portalada, al mur del S, és elegant, amb dos arcs que descriuen una volta de mig punt amb dovelles ben tallades i coronats per una arquivolta que té funcions de cornisa. El campanar de l’església, molt poc elevat, és una torre quadrada. Per a arribar a l’església de Turbians cal agafar la pista forestal que porta a Gisclareny i, passat el quilòmetre 7, una pista a mà esquerra i després cal continuar a peu uns 20 minuts.

A la dreta del Bastareny hi ha l’església de Sant Martí del Puig de la Baga, que antigament havia estat parròquia i de la qual hi ha notícies des del segle XIII. Més tard fou sufragània de la de Gisclareny i, al segle XVIII, de la de Sant Miquel de Turbians. L’edifici data probablement del segle XI; té un ample campanar d’espadanya, és format per una nau no gaire gran, coberta amb volta de canó, i acaba en un absis semicircular i. Modernament hom hi ha afegit dos annexos, a banda i banda, a manera de capelles laterals. Prop de l’església hi ha la gran masia del Puig, que ja apareix esmentada en documentació del segle X. Prop de la masia, al peu del Bastareny, hi ha l’antic molí fariner del Puig i el pont del mateix nom, construïts al final del segle XVII o al començament del XVIII. Per a arribar a Sant Martí del Puig, cal agafar la carretera de Bagà a Gisclareny i, al cap de 4 km, continuar per una pista que surt a mà dreta.

Finalment, cal esmentar l’església de Sant Romà d’Oreis, de la qual només queden les restes. Tenia una nau única i rectangular, acabada en un absis semicircular. El conjunt és de la primera part del segle XI. Antigament l’indret on era aquesta església havia pertangut a la parròquia de Sant Iscle de Molnell, i l’església és esmentada com a lloc de culte fins ben entrat el segle XV.

Prop de les fonts del Bastareny hi havia l’antic castell de Murcurols, amb una església dedicada a Santa Maria i algunes cases. El castell pertanyia, al segle XIII, a la família del mateix nom, que s’extingí al segle següent. Actualment resten pocs indicis del castell, prop de la masia de Murcurols, al vessant dret de la vall del mateix nom i prop de l’extens bosc homònim.

El veïnat del Coll de la Bena és situat al NW de Gisclareny, al límit d’aquest municipi amb el de Saldes i el de Vilella, a menys d’1 km al SE de l’església de Sant Miquel de Turbians, al N del tor rent homònim i molt a prop del límit amb Vallcebre. Entre les masies més destacades hi ha les de Molnell, Cal Casanova, Ca la Rita, Cal Vitarella, Cal Pedrals, Cal Caçador, Murcurols, el Puig de la Baga i la Torre de Santa Magdalena.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...