i Joan Givanel i Mas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Givanel i Mas

Història
història hist
Erudit especialitzat en cervantisme i en premsa catalana.
Barcelona, 1868 — Barcelona, 1946

Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura. Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888. Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà (1907) una valuosa edició crítica. Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg (1916-25; 1941-47). La Institució Patxot li publicà (1931-37) la seva monumental Bibliografia Catalana - Premsa (tres volums). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1917), de la qual fou president, i membre corresponent de la Hispanic Society of America. Publicà diferents treballs d’erudició, com Les edicions gòtiques del “Tirant lo Blanc” en la Biblioteca de Catalunya (1917), Argot barceloní (1919), Un exemplar raríssim de la història de Garí, fundador de Montserrat (1920) i Cinc-cents pseudònims catalans (1934), i obres de teatre.

Col·laboració: 
JoMCa
Llegir més...