i Godella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Godella

Municipi de l’Horta del Nord, situat al NW de la ciutat de València, entre els turons que tanquen l’Horta, a l’W, i la plana regada per la séquia de Montcada, al sector anomenat els Deserts de Dalt.
Població: 
13.240 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

L’agricultura de regadiu (475 ha) ocupa el sector oriental (patates, blat de moro, blat i hortalisses), i la de secà (garrofes i oliveres) és a la part més muntanyosa. Hom hi explota pedreres de pedra calcària. Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç. A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar. Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’estructura ocupacional, dominada ara pel sector terciari (60% dels actius), que treballa, en gran part, a València. El poble (12 911 h agl [2006], godellans o godellers; 36 m alt.) forma pràcticament un sol nucli urbà amb Burjassot. Té estació del ferrocarril elèctric de Bétera. L’església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida en 1744-54; enclou un primitiu edifici de transició del romànic al gòtic. Fou erigida en parròquia el 1625. El palau senyorial (pertangué als Ribot, als Munyós, als Julià i als barons de Santa Bàrbara) sofrí diverses modificacions i fou adquirit el 1898 per les religioses del Sagrat Cor, que hi establiren un col·legi. Ha anant disminuint la població en coves, pròpies de la regió. El terme comprèn el santuari del Salvador de Godella.

Col·laboració: 
TLlC / JEC
Llegir més...