Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista. A París (1936-39) connectà amb el surrealisme. El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant; a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català (Tàpies, Cuixart, etc). El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme (Torres Automex, Ossa Major). Creà també el museu El Eco (1953), sense obres i obert a l’experimentació dels visitants. Conseller artístic dels Jocs Olímpics del 1968, participà en el centre escultòric de la Universitat Nacional de Mèxic. És considerat un dels predecessors del minimal art.