Fou descobert l’any 1898 per Camillo Golgi. L’aparell de Golgi es pot presentar de diferents maneres segons la tècnica emprada i el tipus de cèl·lula; els dictiosomes poden restar agrupats al voltant d’una esfera atractiva (com l'idiosoma de les cèl·lules sexuals), dispersos i aïllats en el citoplasma (com en els protozous i algunes cèl·lules sexuals), envoltant el nucli (com en les volvocals), etc. En el microscopi electrònic els dictiosomes es presenten formats per un caramull de sàculs aplanats, que mai no són envoltats de ribosomes. Dels sàculs dels dictiosomes són emesos grànuls de secreció de natura glucídica, proteica o glicoproteica.
La síntesi dels glúcids té lloc en el mateix complex de Golgi, com ha estat comprovat en les cèl·lules caliciformes dels budells. En el cas d’una secreció proteica, l’ergastoplasma sintetitza les proteïnes; gràcies a les vesícules de transició, aquestes proteïnes penetren en els sàculs de Golgi, on després són transformades durant la maduració fins que la cèl·lula les descarrega a l’exterior en forma de grànuls de zimogen. En el cas d’una secreció glicoproteica, l’aparell de Golgi sintetitza la meitat glucídica de la molècula i l’acobla a la meitat proteica que rep sintetitzada de l’ergastoplasma. Sembla que l’aparell de Golgi té el mateix paper en el cas d’una secreció lipoproteica.