Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia. Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cel·lular. El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso. És autor també de monografies molt importants sobre la medul·la espinal, el cerebel i els agents de la malària. El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi Nobel de medicina.
Camillo Golgi
Històleg italià.