i Francesc Gomà i Musté | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Gomà i Musté

Filosofia
filosofia filos
Filòsof.
Valls, Alt Camp, 1915 — Barcelona, 21 de març de 1998

Llicenciat el 1941 i doctorat el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea, fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967 a la Universitat de Barcelona, d’on fou degà el 1979. President de la Societat Catalana de Filosofia (1985-90), impulsà la revista Convivium (1958) i fou influït per Font i Puig, Ortega y Gasset i Merleau Ponty. Considerat l’introductor a Catalunya del pensament de M.Heidegger, C.Lévi-Strauss i M.Foucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l’antropologia fenomenològica i a la psicologia de la forma. És autor de El problema de la psicología de la expresión (1964) i Freud y su obra (1977). Fou vicepresident de l’Ateneu Barcelonès i l’any 1989 rebé la Creu de Sant Jordi.

Llegir més...