El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey. El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí. Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana (1899). Fou destituït en negar-se a col·laborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma (1901).