i Manuel Gómez Moreno y Martínez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Gómez Moreno y Martínez

arqueologia arqueol, història hist i museologia museol
Arqueòleg, historiador de l’art i numismàtic andalús.
Granada, 1870 — Madrid, 7 de juny de 1970

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sil·làbics: De epigrafía ibérica: el plomo de Alcoy (1922), Sobre los iberos: el bronze de Ascoli (1925), La escritura ibérica y su lenguaje (1943), La escritura bástulo-turdetana (1962). La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens: Arte mudéjar toledano (1916), Iglesias mozárabes (1919), Cerámica medieval española (1924), Arte románico español (1934), Las águilas del Renacimiento español (1941). Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas (1959) i Retazos (1970).

Llegir més...