Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920. Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ADLAN (1932), i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49 (1949). Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’Antoni Gaudí (1930), que contribuïren a la seva revalorització estètica. Molt amic de Joan Miró, en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat. Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder, Picasso i Paul Éluard, i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos. El 1951 obtingué la medalla d’or de la Triennal de Milà. Inspirat per Joan Prats, fou l’autor de les fotografies dels Fotoscops, llibres a través dels quals han estat analitzades visualment moltes obres d’art, principalment de Gaudí i de Miró. Fou president (1972-75) de la Fundació Joan Miró, que el 1982 li dedicà una exposició retrospectiva. L’any 2011 els seus nets cediren el seu fons a aquesta institució per un període de quinze anys.