Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda (1648-49), però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa. En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma. Escriví les Mémoires (fins el 1655), un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica.