Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants. Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), Adrià un torero català (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), El venedor de coca (1989), Enigma d’una mort (1991), En Narcís s’ha tornat boig! (1996), etc.
Com a poetessa conreà una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984). El seu germà, Josep M. González (Borriana 1908 — Barcelona 1979) fou també autor teatral. Dirigí la revista Sants i publicà, entre altres, Els milions del maletí (1959).