Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques. Director (1920) del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast (Irlanda del Nord), i després catedràtic (1926-60). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1951), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland (1953-54) i visiting professor a la Universitat de Toronto (1953). Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela (Madrid 1918), Gramática de la lengua castellana de Nebrija (Oxford 1926), la traducció de l’hebreu de l’obra de Josep Ben Meir Ibn Sabarra, Llibre d’ensenyaments delectables (Barcelona 1931), les Coplas de Yoçef (Cambridge 1935) i Proverbios morales de Santob de Carrión (Cambridge 1947).