i Manuel González i Martí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel González i Martí

història hist, dibuix dib i literatura lit
Dibuixant, escriptor i historiador de l’art.
València, 1877 — València, 1972

Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles. Les seves caricatures —amb el pseudònim de Folchi— li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909. Dirigí les revistes Arte Moderno (1900), Valencia Artística (1903) i Impresiones (1909), i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias, de València, i La Esfera i Museum, de Barcelona. El 1908 donà a conèixer la ceràmica de Paterna, descoberta per ell i altres. En 1911-14 viatjà, pensionat, per Itàlia, on investigà l’expansió de la ceràmica de Manises. Practicà la pintura i la docència. Publicà Goya en Valencia, Los pintores Llanos y Almedina del siglo XVI, Pinazo, su vida y su obra (1920), Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, La cerámica antigua valenciana, Joanes. L’enigma de la seua vida (1926), Breve historia de la cerámica en el reino de Valencia, Historia del pavimento en el reino de Valencia hasta la llegada del Renacimiento i la monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Publicà el recull Contes del pla i de la muntanya, i fou president dues vegades de Lo Rat-Penat. El 1947 donà a l’Estat espanyol la seva valuosíssima col·lecció de ceràmica —reunida en col·laboració amb la seva dona Amèlia Cuñat—, que fou traslladada el 1954 al recuperat palau del marquès de Dosaigües, convertit en Museu Nacional de Ceràmica González i Martí.

Col·laboració: 
JFI
Llegir més...