i Maksim Gor’kij | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maksim Gor’kij

Nom transcrit al català deMaksim Gorki
Nom transcrit al català deMaksim Gorki
literatura lit
Nom amb què és conegut Aleksej Maksimovič Pešcov, escriptor rus.
Nižnij Novgorod, 28 de març de 1868 — Moscou, 14 de juny de 1936

Orfe a set anys, treballà en diversos oficis en la seva peregrinació per Rússia, mentre es procurava una formació autodidàctica. En una primera època combinà el realisme rus amb el Romanticisme revolucionari. A Čelkhaš (1895) i a l’obra dramàtica Na dne (‘Baixos fons’, 1901) tracta de la condició humana dels marginats. A les novel·les Forma Gordejev (1899) i Troje (‘Tres’, 1900) mostra l’evolució de la burgesia i el naixement del proletariat, mentre presenta l’obrer com a lluitador; en aquest aspecte es destaca Nil, personatge de l’obra dramàtica Meščane (‘Petits burgesos’, 1902). De tota la seva obra excel·leix Mat’ (1902). El 1902 fou proposat com a membre de l’Acadèmia Russa de Ciències, però el tsar posà el veto al nomenament, fet que provocà la dimissió de Čekhov i Korolenko. Al començament del segle es relacionà amb els marxistes i participà en la revolució del 1905, per la qual cosa fou empresonat fins el 1906. Després viatjà per França, Anglaterra, Itàlia i els EUA. S'adherí a la Revolució d’Octubre (1917) i col·laborà activament en l’organització de la vida cultural soviètica. El 1921 residí de nou a Itàlia, fins el 1928, que s’establí definitivament a Rússia. De les seves obres cal esmentar també Detstvo (‘La meva infantesa’, 1913), V Ijud’akh (‘Caminant pel món’, 1916), Moi universitety (‘Les meves universitats’, 1922), de caràcter autobiogràfic, i Skazki ob Italii (‘Contes d’Itàlia’, 1911-1913), les novel·les Delo Artamonovykh (‘Els Artamònov’, 1925) i Žizn’ Klima Samgina (‘Vida de Klim Samgin’, 1925-36) i diversos assaigs sobre política (se'n destaca el de Lenin, 1924). Gor'kij accentuà els aspectes místics de la revolució i el sentit heroic de la lluita social. El 1934 presidí el Primer Congrés d’Escriptors Soviètics, on hom proclamà el realisme socialista.

L’obra de Gor'kij als Països Catalans

Introduïdes les seves novel·les a Barcelona a la fi del s XIX, assolí una gran popularitat, sobretot en medis obrers socialistes i comunistes. Hom féu diverses versions indirectes al català de les seves obres (R.Moragas, G.Jover, V.Gassol i J.Carner, etc). Probablement, la primera versió directa és la d’Olga Savarin i Llucià Canal i Dolcet d'Els vagabunds (en 1928-30). Posteriorment han estat traduïdes directament del rus La meva infantesa (1967), Les meves universitats (1970) i La mare (1973) per J.M.Güell, Els baixos fons (1968) per Helena Vidal i Jordi Bordàs i Caminant pel món (1969) per Helena Vidal. La influència de Gor'kij és notable damunt escriptors com J.Salvat-Papasseit (que signà, en una primera època, Gorkiano) i J.Puig i Ferrater, que féu una traducció indirecta d'Els petits burgesos (publicada com Els menestrals el 1909).

Col·laboració: 
AuV
Llegir més...