Es distingí de la seva generació (la del 80), esteticista, pel seu compromís polític. Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista. Les seves obres principals són Mei (‘Maig’, 1889) i el recull Pan (1912). Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària. Traduí Spinoza.