Gósol

El poble de Gósol darrere el Pedraforca (Berguedà)

© Fototeca.cat

Municipi del Berguedà situat a l’extrem NW de la comarca del Berguedà.

Situació i presentació

Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW (terme de Josa i Tuixén) i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW (terme de la Coma i la Pedra) i S (terme de Guixers). Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada (2.307 m).

A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres.

Pel que fa a les comunicacions, s’hi pot arribar per la carretera que uneix Saldes i Gósol i enllaça amb l’Eix del Llobregat (C-16) per Guardiola de Berguedà, i per la carretera que passa per Josa i Tuixén, i enllaça amb la N-260 a la Seu d’Urgell.

El Pedraforca

© Xevi Varela

El terme de Gósol és limitat per les serres que davallen de les collades del Teuler i del Verdet (NE); pel coll de Font Terrers i el Castell de Termes (N); a l’W, per Cloterons, les Costasses, els cingles de Costafreda, el coll de Mola, la serra del Verd i el Portell de l’Ós (2.005 m); al S, pel Gall d’Urdet, i al SE per la Gallina Pelada, el punt més alt de la serra d’Ensija. A l’E s’alça el Pedraforca. En aquesta zona així enclotada es forma l’aigua de Valls, amb aportacions de diversos torrents que davallen de Pedraforca, de la serra del Verd i d’altres elevacions. L’aigua de Valls davalla cap al Solsonès, on conflueix amb el Cardener a Aigüesjuntes. Seguint l’aigua de Valls, es troba el Pont Cabradís, pont natural (30 m d’alçada i 50 de longitud) entre els dos vessants de la muntanya i sobre les aigües del riu que passa per sota. Dins el municipi hi ha un gran nombre de fonts, com la de Torrentsenta, que és on neix l’aigua de Valls, el Forat de Torrentsenta, la font de la Roca, la Font Terrers, les Abeurades, la font del Gall, etc.

Gósol depèn eclesiàsticament de la diòcesi d’Urgell (i no de Solsona, com la resta del Berguedà) i pertany a la província de Lleida, però els seus lligams amb la resta del Berguedà són prou forts per a justificar la seva inclusió en aquesta comarca per la Divisió Territorial de Catalunya de la Generalitat, l’any 1936.

La població i l’economia

En el fogatjament del 1370, tot hi haver sofert l’epidèmia de la Pesta Negra, la població (gosolans) figurava amb 56 focs. De tota manera, d’ençà del segle XIV la població no progressà gaire (el fogatjament del 1553 donava 55 focs). Després de les pestes i els conflictes del segle XVII, Gósol experimentà un cert increment de població i arribà als 373 h. Durant el segle XVIII aquest augment demogràfic es mantingué, ja que el 1787 la població era de 410 persones. Al segle XIX patí fortes destruccions durant la primera guerra Carlina, entre les quals hi hagué la de l’edifici de l’ajuntament. Es mantingué, amb tot, l’increment demogràfic del segle anterior i arribà a superar els 1.000 h (1.153 el 1857); a la segona meitat del segle s’inicià una davallada demogràfica, que des d’aleshores ha estat constant: el 1877 tenia 845 h, 718 el 1900, 513 el 1936, 402 el 1960, 204 el 1981 i 201 el 1991. Amb el canvi de segle experimentà cert creixement, així, el 2001 hi havia 238 h i el 2005 n’eren 223 h.

L’altitud mitjana del terme és molt elevada, fet que no permet altres conreus que el farratge i les patates de llavor, a les zones inferiors als 1.600 m d’altitud. Hi ha moltes pastures i boscos (a la serra del Verd, amb pi negre i avets, i a la clotada de l’aigua de Valls, amb pi roig, roure i alzina).

Al segle XIX tenien una certa importància l’agricultura i la ramaderia, i un guanyat renom els seus formatges. Els seus habitants sovint també es dedicaven al contraban, afavorits per la posició relativament pròxima a la frontera i al caràcter accidentat del seu territori. Al començament del segle XX, Gósol tenia una certa activitat industrial, com ho confirmen el nom de les cases: Cal Fideuer (amb una màquina de fer fideus), Cal Xocolater, Cal Sastre, Cal Sabater, Ca l’Espardenyer, etc. I fins i tot disposava d’una petita central elèctrica per a donar llum al poble. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar el bestiar boví i, si bé menys importants, l’oví i els conills. Actualment les activitats menestrals tenen poca incidència i la vida econòmica se centra sobretot en l’agricultura i en el turisme. Pel que fa a l’ensenyament queda cobert fins a la primària.

El poble de Gósol

Aspecte dels carrers de Gòsol

© CIC-Moià

El poble de Gósol (213 h el 2005), situat a 1.423 m d’altitud, és un dels caps de municipi més elevats de Catalunya. És situat en una vall voltada d’altes muntanyes. Algunes cases del poble s’enfilen cap a un turó on hi ha les ruïnes de l’antiga església del castell, que n’havia estat parròquia. Entre els edificis més notables de Gósol hi ha l’església parroquial actual, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i consagrada l’any 1892. Des del 1984 aquesta església té una reproducció de la talla romànica de Santa Maria del castell de Gósol, obra de l’escultor Joan Adell. Altres edificis que cal destacar, però de construcció més recent, són la casa de la vila i l’edifici de les escoles. A l’entrada del poble hi ha el monument al segador, obra de l’escultor Ricard Garriga.

Pel que fa als equipaments culturals, disposa d’un arxiu municipal, una sala on s’exhibeixen reproduccions que Picasso va pintar el 1906 quan va passar un estiu al poble i un museu municipal amb exposició permanent d’estris agrícoles i ramaders, terrissa i cristalleria, fotografies, etc.

Gósol celebra la festa major el 15 d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, patrona de l’església parroquial, durant la qual es balla el ball de les coces. Segons sembla, l’any 1912 un músic de Berga, de cognom Soler, en compongué la música i, des d’aleshores, s’interpreta aquest ball, que consta de tres parts (contrapàs, coces i corrandes), amb instruments de cobla. El ball era interpretat només pels fadrins, però actualment ho fan nois i noies, per parelles; tots van amb el vestit típic català i normalment hi ha vuit parelles de dansaires. Acabat el ball de les coces dansen els gegants i els nans de la població. El tercer diumenge de juliol es fa una caminada popular per la vall de Gósol, el tercer diumenge d’agost se celebra la festa del Segar i pels volts de l’1 de novembre la Fira de Tots Sants.

Altres indrets del terme

Fora del poble de Gósol, en un turó immediat, hi ha les ruïnes de l’antiga església parroquial, que havia estat la del castell (Santa Maria del castell de Gósol). Era de grans dimensions i tenia una sola nau, curiosament orientada al NE i la façana al SE, sense absis i coberta amb volta de mig punt, molt austera. Al costat de la nau s’alça un robust campanar de torre, de planta quadrada, que segons sembla es devia tractar d’una torre defensiva del castell, la qual posteriorment devia ser sobrealçada per tal de ser utilitzada com a campanar de l’església. Se’n conserva una imatge romànica de la Mare de Déu, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. És una talla de fusta policromada que data del segle XII, romànica, que representa la Mare de Déu, asseguda en un tron i amb el fill a la falda. Les ruïnes de l’antic castell de Gósol permeten veure l’estructura d’un típic poble de muntanya del segle XIII: els carrers, les cases i part de la muralla, que encara es conserva dreta.

Dins el municipi de Gósol cal assenyalar encara l’ermita de Santa Margarida, situada cap a la meitat de la pujada del coll de la Mola, a l’antic camí de Tuixén. Com que Santa Margarida és copatrona de la vila, el dia de la seva festa (20 de juliol) s’hi celebra un romiatge i un aplec.

Aquest terme inclou també els llogarets de Sor ribes (10 h el 2005), format sobre la vall de l’aigua de Valls, amb una dotzena de cases, i els de Moripol, Vilacireres i Bonner.

A prop del Molí del Güell hi ha l’església romànica de Santa Eulàlia de Bonner, que és formada per una nau coberta amb volta de mig punt i acabada en un absis mig esfondrat. L’edifici fou totalment sobrealçat i té una porta d’entrada a migjorn, coberta amb un arc de mig punt adovellat.

La història

El nom de Gósol ja apareix esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 839. A mitjan segle X ja és esmentat el castell de Gósol i cap a la meitat del segle XI fou construïda l’església del castell, dedicada a Santa Maria, d’estil romànic, amb molts elements posteriors.

Gósol pertangué inicialment al pagus berguedà, però aviat passà als comtes de Cerdanya; passà després, amb les restants possessions d’aquests, al patrimoni dels comtes de Barcelona. Els uns i els altres infeudaren el castell de Gósol, com havien fet amb altres fortaleses, a la família dels senyors de Pinós, sortida al segle XI i cognomenada així d’ençà de Galceran (I) de Pinós (segle XI, després del 1117), del qual consta ja un jurament de fidelitat per diversos castells, entre els quals el de Gósol. En el de Gósol hi havia la família Fortuny ocupant la dignitat de batlle.

Al segle següent alguns habitants de Gósol tingueren seriosos problemes amb l’Església per causa d’heretgia (tal vegada l’albigesa). Es té notícies que Galceran (IV) el Vell hagué d’adreçar una petició a l’arquebisbe de Tarragona, Benet de Rocabertí, per tal que alliberés els 14 gosolans (homes i dones, pel que sembla) que tenia presos per aquest motiu. La petició fou datada al mes de maig del 1256.

L’any 1273 el mateix Galceran (IV) de Pinós, dit el Vell, i la seva muller Esclarmunda atorgaren una carta de franqueses per a tots aquells que s’hi establissin; com moltes altres de la baronia, era, de fet, una carta de poblament. Alliberava els habitants presents i futurs de Gósol de diverses servituds, com la quèstia, les forques, etc., i de l’obligació de treballar en les reparacions del castell.

L’any 1368 hi hagué una lluita entre els homes de la baronia de Pinós i els de la sotsvegueria de Berga per qüestions relacionades amb els lligams feudals, que ocasionà diversos ferits.

El contenciós s’enverinà novament el 1370 i hi hagué alguns morts. Alguns anys més tard Gósol es veié involucrat en les lluites contra el comte de Foix i al segle següent també sofrí la inestabilitat i el perill de la guerra contra Joan II; el 1469 el capità Pere Companyó declarà la vila sotmesa al rei de França.

Al segle XVI els habitants de Gósol participaren en algunes accions armades contra els hugonots que intentaven de penetrar al Principat. En aquesta època, Gósol, com la resta de les propietats dels Pinós, havia passat a pertànyer als ducsd’Alba.