José Agustín Goytisolo Gay

(Barcelona, 13 d’abril de 1928 — Barcelona, 19 de març de 1999)

José Agustín Goytisolo Gay

© AVUI

Poeta en llengua castellana.

Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació. És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Claridad (1960), Algo sucede (1968), Bajo tolerancia (1973), Taller de Arquitectura (1977), Del tiempo y del olvido (1977), Palabras para Julia y otras canciones (1979), Los pasos del cazador (1980), Final de un adiós (1984), La noche le es propicia (1992; premi de la Crítica 1993) i Novíssima oda a Barcelona (1993), en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J. Verdaguer, J. Maragall, P. Quart—. 

Cofundà i dirigí la col·lecció “Marca Hispànica” per donar a conèixer, en edicions bilingües, la literatura catalana en l’àmbit castellà i on traduí i publicà Marià Manent. És autor de les traduccions Cuarenta poemas (1980) de Joan Vinyoli i, sobretot, La piel de toro (1963), que descobrí Salvador Espriu als lectors espanyols. També antologà i traduí dues antologies, amb trenta anys de diferència, d’àmplia significació en el reconeixement de la literatura catalana: Poetas catalanes contemporáneos (1968) i Poetas catalanes para el siglo XXI (1998). Publicà Antología cubana (1969).

Germà dels també escriptors Juan i Luis Goytisolo.