Fill de T. Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà. El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià. El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs. Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit. L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs. Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació pels comicis. Però diverses dificultats econòmiques n'impediren l’aplicació. Per a obviar-hi, Grac es presentà a la reelecció de tribú, però fou acusat de voler-se alçar com a dictador i morí en una lluita al fòrum, juntament amb molts dels seus partidaris.