Fill dde l’historiador Emili Grahit. Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l’Academia de la Historia. Col·laborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando (1906-35). Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes (1910), Recull sardanístic (1916), Errors populars (1922), Les campanes de Girona (1926),