Afavorida per les baralles constants dels nassarites (guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil), l’empresa, però, no fou pas fàcil: ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa. Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius. Després d’un seguit de victòries (Lucena, 1483; Ronda, 1485; Loja i Monclín, 1486; Còrdova i Màlaga, 1487; Baza, 1489), el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge capitulà. Mil cinc-cents catalans acudiren ja el 1482 a Còrdova al començament de la campanya. Cinc-cents homes d’Oriola foren destinats a la guàrdia personal del rei, i les galeres reials de Catalunya prengueren part en la lluita, sota la direcció del capità general Galceran de Requesens, comte de Trivento i de Palamós.
La rendició de Granada (1882), oli de Francisco Pradilla
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.