i la Granada | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Granada

La Granada del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la plana, al N de Vilafranca.
Població: 
1.976 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

El municipi de la Granada és emplaçat a la part central de l’Alt Penedès, amb una extensió de 6,6 km 2 . Limita al N amb Santa Fe del Penedès, a l’E amb Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues, al S amb Vilafranca del Penedès i a l’W amb les Cabanyes, Vilobí del Penedès i Font-rubí. A llevant, fora del terme municipal, hi ha l’enclavament del Cortei (1,1 km 2 ), situat entre els termes de Subirats i d’Avinyonet. Travessen el terme les carreteres comarcals que van de Vilafranca a Igualada i de Vilafranca a Martorell, que són enllaçades per una via local que passa pel cap de municipi. Aquesta carretera local té un desviament que porta a Santa Fe del Penedès. El territori és poc accidentat i el punt culminant és el puig del Pedró de la Granada (311 m), divisòria dels termes de la Granada, Santa Fe i Font-rubí. El terme és drenat pel torrent de les Comes, que aboca al torrent de la Rovira i aquest a la riera de Ribes.

La població i l'economia

La població (granadencs), que era de 921 h el 1860, augmentà fins al final del segle XX. Així, el 1900 es registraven 1 078 h, el 1930 n'hi havia 1 127 i el 1950 els habitants eren 1 013. El creixement ha estat progressiu, en gran part produït per immigració de gent de la resta de l’Estat espanyol, a partir del 1960, any en què hi havia 1 117 h; el 1970 n'hi havia 1 226, el 1981 se'n registraven 1 957, el 1991 1 202 i el 2005 arribava a 1 594.

Tot i el seu caràcter agrari, una bona part de la població treballa a les indústries, de la mateixa població i sobretot de Vilafranca, per a complementar l’economia. Es conreen tres quartes parts de la superfície, en règim de secà, de les quals quasi la totalitat es dediquen a la vinya, fet que ha significat la reducció d’altres conreus que havien estat tradicionals, com els cereals, les oliveres o els fruiters (dels quals es manté principalment el presseguer). La ramaderia és representada per les granges avícoles, el bestiar boví i la cunicultura. Al mes de juliol se celebra, des del 1993, la Mostra de Caves i Vins del Penedès. Hi ha diverses indústries petites i també té molta presència el sector terciari.

El poble de la Granada

El poble de la Granada és situat (272 m) al límit amb Santa Fe del Penedès. El 2005 tenia 1 594 h. L’església parroquial de Sant Cristòfol és obra del segle XVI, bé que molt modificada al segle XVIII. Un altre edifici significatiu és el castell de la Granada, del qual es conserven només unes ruïnes, ja que fou destruït per ordre de Felip V. Pere Català explica que d’algunes pedres d’aquest castell feren pedralla per a la pavimentació d’una carretera durant la Guerra Civil de 1936-39. El castell és situat al centre del poble, al seu punt més alt. En resten alguns murs pertanyents a un recinte quadrangular i són encara visibles les ruïnes de l’antiga capella de Santa Maria del Castell. Com a edifici notable cal assenyalar també la casa del castlà, casal dels segles XV i XVI bastit en un estil gòtic de transició. El barri de l’Estació nasqué a redós de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona, 1 km al SE del poble, a prop de la carretera de Martorell, a 3 km de l’estació de Vilafranca.

Des del 1962 és actiu al municipi el centre parroquial Sant Cristòfol, que organitza activitats de caire cultural i recreatiu. També cal esmentar el Casal de la Granada, l’Agrupació de Tastavins i diversos grups (de grallers, de teatre, de bastoners). Hi ha una biblioteca municipal.La festa major s’escau el segon diumenge de juliol, i la festa major petita o festa del Most, el tercer diumenge d’octubre.

Altres indrets del terme

L’enclavament del Cortei queda tallat per la via del tren. Vora el seu límit occidental passa la carretera de Martorell a Vilafranca, a la qual s’accedeix pel N, i enllaça amb l’autopista, que contorneja l’enclavament pel SE. La riera dels Gorgs, tributària de la de Lavernó, en constitueix el límit oriental i és separat de la major part del terme per una llenca del terme d’Avinyonet, que en la seva part més estreta té 400 m. El terreny és bastant pla, amb declivi de S a N. La roca de Ca llAmat, al SE, té una altitud de 238 m mentre que l’extrem nord-oriental de l’enclavament és a 170 m. El Mas del Cortei és el més antic i significatiu. S'esmenta l’any 1143 com a donació testamentària de Guillem de Santa Oliva al seu fill Ramon. El 1195 passà al monestir de Sant Cugat del Vallès per una permuta feta amb Guillem de la Granada.

El veïnat dels Pujols és situat a ponent del poble de la Granada, dalt d’un tossal (303 m), a prop del Pedró de la Granada.

La història

Els orígens de la Granada són documentats des del segle X. Hom sap que l’any 950 el bisbe Guilarà infeudà la Granada, en terme d’Olèrdola, a Sisovald, el qual havia d’edificar-hi una torre. L’església de Sant Cristòfol existia ja el 991, dintre el terme del castell d’Olèrdola. El 1003 s’assenyala una escomesa sarraïna comandada per ‘Abd al-Malik Yûsuf, que destruí la torre que hi havia a l’alou bisbal de la Granada, però dos anys més tard fou reconstruïda pel bisbe Eci. El seu successor a la seu barcelonina, Deodat, davant la manca del reconeixement que li devien els successors de Sisovald, va recórrer a l’autoritat dels comtes Ramon Borrell i Ermessenda, i en judici es dictà sentència favorable al domini episcopal, que perdurà fins a l’extinció de les senyories a causa de les constitucions liberals al segle XIX.

El poble de la Granada s’edificà, probablement, sobre els vestigis d’un poblat anterior, d’origen romà, situat vora la Via Augusta romana. Molt aviat s’hi establí un mercat, dels més antics del Principat i el primer de tot el Penedès. L’any 1080 ja es pactava el pagament d’un determinat cens segons mesura de la Granada, situació que perdurà tot el segle següent. De propietat episcopal, el mercat de la Granada perdé importància per la creació del mercat de Vilafranca. Els castlans del castell adoptaren el cognom de la Granada segons lbús comú del seu temps. A la segona meitat del segle XII els Cervelló tenien el castell de la Granada. El 1193 Guerau Alemany el donà al seu fill Guillem de Cervelló. El succeí Guerau de Cervelló, que testà el 1229, abans de sortir cap a Mallorca, on morí. Un altre Guillem, el 1251, féu donacions a Santes Creus de censos i delmes de la Granada. Al segle següent, en tots els fogatjaments consta que el castell de la Granada és del bisbe de Barcelona. Al segle XVII la Granada, situada dins la vegueria de Vilafranca, era del senyor rei.

Per la seva situació, el terme de la Granada fou lloc de pas en totes les lluites que hi ha hagut a la nostra terra. És de remarcar, durant la guerra dels Segadors, la batalla del 31 de març de 1642, en la qual les tropes castellanes foren derrotades per les forces francocatalanes comandades pel comte de La Mothe. En la guerra del Francès, el 15 d’agost de 1810 una columna francesa que es dirigia a Vilafranca fou atacada a la Granada pels sometents, que hi feren 70 presoners i li causaren nombroses baixes.

L’any 1833 fou portat al cementiri de la Granada el poeta Manuel de Cabanyes i Ballester, el cos del qual romangué a la sepultura de la família durant 120 anys, fins que el 1953 fou exhumat i portat al cementiri de Vilanova i la Geltrú, vila on havia nascut i mort el qui fou anomenat “Píndar de Catalunya”.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...