i regne de Granada | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

regne de Granada

Món
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.

Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà (1231) a Arjona. Després de diverses annexions, entrà (1235) a Granada i la convertí (1238) en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria. Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants; fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans (tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302). Tant la debilitat interna com la unió peninsular assolida amb els Reis Catòlics en provocaren la fi (1492).

Llegir més...