i Carles Grandó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
literatura lit i poètica poètica
Poeta i escriptor.
Tuïr, Rosselló, 1889 — Perpinyà, 1975

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane . Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924). És autor dels reculls de poesia El clam roig (1917), sobre la guerra, Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963), de les obres de teatre Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913) i L’àvia (1962), de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917) i Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferències. El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al Rosselló , i el seu Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) figura a la Miscel·lània Fabra (Buenos Aires 1943).

Llegir més...