i Marc Granell i Rodríguez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Marc Granell i Rodríguez

poètica poètica
Poeta.
València, 19 d’abril de 1953

Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballa com a professor de català i traductor. Amb Llarg camí llarg (1977), premi V. Andrés Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica que evoluciona vers el record i la fragilitat de l’instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada (1980), Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), Tria personal (1976-1989) (1990), un recull de la seva poesia, L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes (1999), Versos per a Anna (1999), Corrent de fons (1999), Matèria d’ombra (1999) i Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia ‘Gregal’ i dirigeix la col·lecció ‘Poesia’ de la Institució Alfons el Magnànim, conjuntament amb Eduard J. Verger.

Llegir més...