i Granyanella | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Granyanella

Municipi
Segarra
Detall d’un arc medieval que cobreix un carrer, a la Granyanella
© Fototeca.cat
Municipi de la Segarra, al límit amb l’Urgell.
Població: 
160 h
[2009]
Extensió: 
24 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Granyanella (24,35 km2), situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera (E) i Tàrrega (W, de la comarca de l’Urgell), municipis amb els quals confronta a banda i banda; al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra. El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer (450-550 m alt.), i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres, inesperat entre els planells que el voregen. Aquesta vall s’eixampla a la Móra on comença un sector de regadiu que s’allarga fins al Talladell, ara fusionat amb el terme municipal de Tàrrega.

El municipi comprèn els antics termes de Granyanella, la Móra, la Curullada (on hi ha l’ajuntament), Tordera, Fonolleres i l’antiga quadra de Saportella, que formen cadascun un nucli agregat amb el seu castell o fortalesa, d’història i evolució independent fins al segle XIX. La caseria de la Granja Avícola del Pilar és una altra unitat de població. Aquesta es considera compresa, a efectes administratius, dins l’entitat de població de Fonolleres.

El municipi és travessat al N per l’autovia A-2, que passa prop de la Curullada, des d’on una carretera secundària permet accedir a Fonolleres i la Móra, vers ponent, i a la Granyanella cap al sud. A la Granyanella també s’arriba per un ramal de la carretera local de Cervera a la Guàrdia Lada i a Tordera per un trencant de l’antiga N-II a l’altura de la Curullada, o bé per una carretera menor des de Cervera que discorre en part paral·lel a la via del tren. La construcció de la via del tren en la seva línia Barcelona-Saragossa de RENFE, que circula prop de l’autovia, va partir el terme, que no disposa d’estació, si bé les dues parts es troben unides per un pas a nivell.

La població i l'economia

A mitjan segle XIV, el 1365, es comptaven 15 focs a Granyanella, 12 a la Curullada, 8 a Fonolleres i 6 a la Móra, que al final del mateix segle havien passat a ser 9, 5, 5 i 4 respectivament. El 1553 es comptaven 50 famílies per a tot el municipi, i hi destacava la Granyanella amb 17 famílies; el 1718 la xifra de població total era de 208 h. La població el 1787 era de 488 h, el 1860 de 661, el 1920 de 489, el 1950 de 397 i el 1970 de 210. D’aleshores ençà les xifres de població, fins ben entrada la dècada del 1990 continuaren baixant. En el cens del 1991 la població era de 130 h. Al final d’aquesta dècada, la població va créixer lleugerament per, posteriorment, presentar certa estabilització entorn a 140 h. El 2005 hi havia 139 h.

L’economia del terme és principalment agrària. La gran majoria de les terres de conreu són ocupades pels cereals (ordi); resten claps d’ametllers, oliveres i vinya. La ramaderia es dedica principalment a a la cria de bestiar porcí i l’aviram. Destaquen les explotacions avícoles de la Granja Avícola del Pilar, prop de l’antiga N-II.

El poble de la Curullada

El poble de la Curullada (56 h el 2005), el nom del qual fins al segle XV era el de la Cruïllada, és el cap administratiu del municipi. Fou fundat a la vall, a la dreta del riu d’Ondara, on queda alguna masia. Sembla que des del segle XV s’anà edificant el poble del tossal, prop del camí que antigament es dirigia a la Figuerosa i Agramunt. La festa major se celebra el segon diumenge de setembre.

L’antiga capella de Sant Pere de la Curullada, esmentada com a Sanctus Petrus de Cruciata al segle XII, era romànica, i al seu redós hi ha sepulcres cavats a la roca, antropomorfs.

Per exigència de l’època s’edificà el castell de la Curullada al lloc prominent, on ara es veuen les grosses i altes parets. Les cases s’edificaren sota el castell i sembla que des d’aquest baixa un mur que amb els darreres dels habitatges feia un clos amb el portal. En els primers temps fou dels Cervera; el 1145 hom hi troba Mir Guillem de la Cruïllada. Sembla que passà al domini reial, però al principi del segle XIV n'era senyor o castlà Maimó d’Oluja. En el poble antic tingué algun domini el priorat dels Arquells, que el traspassà a Jaume Desvall; aquesta nissaga el senyorejà durant algunes centúries. El 1462 el senyor de la Curullada es posà al servei del Principat en les lluites contra Joan II, i el poble des d’alguns anys ja era del veïnatge de Cervera. Posteriorment en foren senyors els Saportella i els Vilallonga.

En l’aspecte religiós, els rectors o vicaris de la Curullada, Fonolleres i Tordera entraren el 1561 en la unió dels preveres de Cervera; d’aleshores ençà fins a la reorganització del bisbat al principi de segle, aquests pobles foren vicaries de Cervera. L’augment de la població al poble superior obligà a fer una nova església parroquial, que fou inaugurada el 1625, amb el mateix patró de Sant Pere, església que és situada vora el castell.

La Quadra d’en Portella, o de Saportella, és una partida de la Curullada, situada a la vall, prop del terme de Cervera. La torre d’en Portella és la gran casa senyorial, ben fortificada, que és al centre dels bons conreus del riu d’Ondara, dominant els camins de la vall. Dsaquí sembla que procedien els Saportella d’aquesta comarca, que després de les guerres de Joan II foren els senyors del poble i d’altres de l’entorn. Darrerament pertanyia als Vilallonga.

Altres indrets del terme

Granyanella

Aspecte del poble de Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
El poble de Granyanella (501 m i 16 h el 2005), al S de la Curullada, dóna nom al municipi i es troba encastellat a l’esquerra de la ribera, a redós del vell castell de Granyanella, del qual només resta un munt de pedres. Té un carrer que quasi volta el tossal i un altre que baixa en direcció cap al migdia amb un tros cobert d’arcades. Un portal hi dóna entrada i un altre és davant el castell. La festa major se celebra el cap de setmana després del 6 d’agost.

L’església parroquial de Sant Salvador de Granyanella és fora del poble i apareix esmentada com a integrant de la diòcesi de Vic el 1112. L’església actual és del segle XVII i té una semblança amb l’estil de les construccions barroques de Poblet. L’antiga església romànica era en el mateix lloc, com es pot veure en una paret i portalada laterals. Vers el N i fora del poble hi ha la capella de Sant Donat, que ja hi era al segle XII. El 1353 és esmentada la “casa de Sant Donat lo Vell”. Encara que no en queda rastre, per la documentació es coneix l’existència de la capella de Sant Mateu en el castell.

Poblet comprà el poble, el 1286, per mitjà del seu abat Bernat de Cervera, a Pere d’Anglesola. Es desenvolupà molt al segle XVIII i modernament es construí alguna casa fora del clos del poble.

La Móra i Fonolleres

A ponent del municipi, curs avall del riu d’Ondara, s’escampa el poble de la Móra (10 h el 2005), que fou sufragani de Granyanella. El nucli més vell és a la costa, presidit per una gran casa de tipus senyorial que es troba en estat ruïnós. Aquest petit terme fou el producte del desmembrament de les grans jurisdiccions primitives, que passà al domini i senyoria de la família dels Saportella i la de Jaume Ferrer. De la mateixa nissaga era Maties Ferrer, que el 1574 era el batlle de Granyena i creedor del Molí de la Móra. Aquest, en desús, fou de la família Tro i posteriorment de la família Clàries. Es deu referir al llinatge Tro la T que és gravada a les llambordes amb les quals és empedrada l’entrada.

Al terme de l’agregat de la Móra es troba el poblat ibèric del Pla de Tenalles. Aquest jaciment es va donar a conèixer el 1952 per Ramon Boleda, i la primera prospecció es dugué a terme el 1979. S'hi trobaren moltes peces de ceràmica ibèrica de tradició hallstàttica i campaniana que es conserven al Museu Comarcal de l’Urgell. En el recinte es poden veure restes de parets i muralles de l’antic poblat.

Al NE de l’agregat de la Móra, s’agrupa el poble de Fonolleres (51 h el 2005). A la part més alta de la costa, prop del pla per on passa l’autovia de Barcelona a Lleida, s’alça la gran casa senyorial que fou el castell de Fonolleres. L’església parroquial és dedicada a santa Maria i conserva trets romànics, encara que ha estat molt retocada. La festa major de Fonolleres se celebra el darrer diumenge d’agost.

El domini feudal d’aquest poble fou dels Cervera, però als primers anys del segle XII era important una família que portava el llinatge de Fonolleres. El 1147 Pere Bernat de Fonolleres rebé el castell de Sedó en concòrdia feta amb Pere Hug de Sedó; testimonis del document foren Berenguer Dalmau de Cervera, Pere Ramon de Montelar i Mir Guillem de la Cruïllada.

La senyoria d’aquest poble al segle XIV era dels Satorre (Guerau Satorre el 1427); per la intervenció que hi tenien ja el 1400 els paers de Cervera, sembla que devia ser del seu veïnatge. El 1462, el poble era de Lluís d’Ivorra, que no es decidí del tot a favor del Principat, i per això se n'apoderà el consell de Cervera. El 1472 continuava de la mateixa senyoria, el titular de la qual era Guillem d’Ivorra, que ho era també de la Corbella (el Talladell). Des dels primers anys del segle XVII fou de Joan Pocurull i la seva nissaga, que procedia del Palau d’Anglesola. Al segle XIX era de Duran i Cerdà.

Tordera

Tordera (6 h el 2005) és un poble de molt poques cases, situat vers el N de la Curullada, camí del Canós, del veí terme de l’Aranyó (avui integrat als Plans de Sió). En consonància amb les dimensions reduïdes del poble, el seu antic terme també és petit. El poble és situat a la part més alta de tota la planura que formen les seves terres. L’estructura arquitectònica de Tordera és molt peculiar, té forma de ferradura, amb les cases que la constitueixen unides i deixant una sola entrada que dóna accés a la plaça. Aquesta, centre neuràlgic del poble, és voltada gairebé tota per seients de pedra, i solament s’hi pot accedir per una sola entrada, pel pujador o carrer de Sant Pau. El portal és un curt carreró que fa cap a la bassa on abeuraven els animals, adossat per la vora de lcesglésia amb un pendent bastant pronunciat que mira de llevant cap a ponent.

L’església de Sant Pau de Tordera, sufragània de la Curullada, té parets velles en direcció de llevant a ponent, però l’estructura actual és del segle XVII. Es troba a l’entrada del poble i s’hi accedeix per unes escales. A la part de sota de l’església, hi ha el cementiri vell. A Cervera es guarda una marededeu, asseguda, del segle XII, que procedeix d’aquest poble. Malgrat que una part del poble està ben conservada, hi ha algunes cases que es troben en ruïnes. Hom hi celebra la festa major pel 8 de setembre.

Al segle XVI en tenien la senyoria els Sacirera. A la fi del segle XV entrà a la senyoria dels Saportella i al segle XVIII, dels Vilallonga.

Llegir més...